La Pelle Fredu

La pell freda

Argument

El narrador i protagonista, de qui mai coneixerem el nom, arriba a una illa perduda de l'Atlàntic Sud, prop de l'Antàrtica. Procedeix d'Irlanda, viatja en un dels pocs vaixells que aventuren a allunyar-se tant de les rutes comercials, i té la missió d'estudiar les condicions atmosfèriques de lloc tan apartat. Allà es troba amb Batís Caffó, l'únic habitant primari i embrutit que troba, habitant del far, qui, juntament amb la seva casa d'oficial atmosfèric en l'altre extrem, formen les dues úniques edificacions de la petita illa. Comencem a conèixer la història prèvia del narrador, el seu passat com activista militant de l'IRA, que perd un any en una illa de l'oceà (fins que ho recullin), medint vents davant la presència d'un estrany amb aparença humana però amb un comportament deshumanitzat i animal. Llavors en un moment inesperat apareixen uns monstres marins que emergeixen per les nits de les ones, meitat antropomorfs meitat amfibis, que sense previ avís assetgen la casa del narrador amb actitud agressiva, i tornen a amagar-se cap a l'alba

El nostre personatge sobreviu tres o quatre nits al límit de la seva resistència física. Comprèn la sort del seu antecessor en el lloc i la estranya conducta del faroner, que esta tancat en el seu fortí. Ha de començar a jugar les seves cartes. Segresta i amenaça a una de les bèsties que sorprenentment Batís ha domesticat i, entre el desmesurat interès que mostra per ella i la necessitat dels reforços i municions que aporta el foraster, l'altre acaba acceptant malgrat la seva tossuderia i comparteixen el refugi sòlid del far: pedra i llum contra els citauca.

El narrador descobreix en el faroner una sensibilitat inculta, però intel·ligent pel que fa a instints essencials, com el de supervivència, en el qual és un mestre. Batís te una vida sense passat i un futur difícil ja que cada dia ha de destruir als monstres marins que envolten el far a la nit, però satisfà els seus instints carnals amb Aneris, la citauca domesticada de sexe femení.

El protagonista representa la intel·lectualitat més profunda,ell busca un sentit per darrere de les coses. Descobreix la faceta menys animal de Aneris, de rara bellesa del qual s'anirà enamorant. També explora la comunicació, encara que primitiva, amb l'univers citauca. El xoc entre el narrador i el faroner, preparatori del final, està servit. Es tracta d'un xoc més violent i profund, el de dues formes antagòniques d'enfrontar el món, presenta en la realitat humana de qualsevol temps i lloc.

Després d'un extermini massiu de citauca amb explosius rescatats d'un vaixell enfonsat en el fons del mar, després del contraatac d'aquests, multiplicats i al descobert, que els situa en majors dificultats conforme es van esgotant les municions i les forces, el protagonista comprèn que la unica solució és l'acostament a l'altre com única superació possible del conflicte. Però això anul·la tota la raó de vida en Batís, qui ha existit i existeix, des que va arribar a la illa, per la lluita amb els citauca, dels quals s'alça com perpetu sobrevivent. Creu que només pot matar perquè no ho matin. I així acaba, trinxat en la seva raó, llançant-se als assassins quan els

...